diumenge, 17 d’abril del 2011

[article] Cataluña sería uno de los países más ricos del mundo...

Us deixem un extracte d'un article aparegut a la revista Capital el passat 4 d'abril de 2011 en el qual entrevisten a  a Kenneth Rogoff, uns dels economistes més  prestigiosos del món (economista cap de l'FMI i professor de la Universitat de  Harvard). En aquesta entrevista fa una valoració de la crisi econòmica mundial  i parla del cas concret de l'estat espanyol.

A la pregunta "El gobierno Zapatero no ha hecho lo suficiente?" respon:
"- El gobierno no se ha movido con rapidez pero está haciendo cosas. Iremos  viendo con el tiempo su impacto y cómo se aplica en la práctica pero realmente  se necesitan medidas de calado. Particularmente, el mercado laboral."

A continuació afegeix (i això és el que ha tingut més ressò mediàtic):
"España, sin embargo, es un país con numerosas fortalezas y no se puede comparar  con otros países. Tiene multinacionales que son excelentes, tiene regiones com  Cataluña que, aislada, sería uno de los países más ricos del mundo... Però,  desde luego, sin crecimiento todos los planes de reeestructuración de la deuda  no serán sostenibles".

Si mireu el Google us fareu una idea, a partir de les nombroses entrades, del  ressò que ha tingut aquesta entrevista i de la breu al·lusió a Catalunya, del  que podria ser si fos independent. L'afirmació de Rogoff té més importància del  que pensem per la repercussió mundial que tenen les seves paraules, perquè dóna  a entendre de forma clara que una Catalunya independent és viable des del punt  de vista econòmic, i trenca, per tant, tots els tòpics i prejudicis d'aquells  que de bona o mala fe sostenen que la independència no és viable. A més, també  dóna una idea que aquest debat, que la demanda legítima o voluntat d'independència d'una bona part dels catalans és coneguda i objecte de debat  arreu del món i en cercles econòmics i polítics importants.

Aquesta afirmació em posa els pèls de punta en un moment de fortes retallades  pressupostàries presents i futures degudes bàsicament a un mal finançament  estructural, a l'espoli fiscal (a l'asfíxia premeditada que apuntava Ramon Trias  Fargas a finals dels setanta i principis dels vuitanta) que exerceix Espanya  sobre Catalunya...


Moltes gràcies als companys de Eco-Maresme per fer-nos-ho arribar!



Font:

Article revista El Capital
Share/Save/Bookmark

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada