Avui us recomanem un article aparegut a VilaWeb en el qual es fa incisió en aspectes molt interessants que han aconseguit la convocatòria d'aquests referèndums.
El primer punt a tenir en compte és el fet que parlar de la independència de Catalunya ha passat de ser un desig gairebé inconfessable i perseguit a esdevenir un tema normal de conversa, el qual es comenta durant la sobretaula del diumenge amb la família o quan quedem amb els amics per fer unes cerveses.
El segon punt d'interès és el protagonisme que ha pres la ciutadania, ja que han estat els ciutadans els que han promogut, organitzat i participat en els referèndums. Ha estat un acte de mobilització col·lectiva enfront la inactivitat de la classe política, que no ha dubtat ni un moment en pujar-se al carro quan ha vist que en podia treure una mica de rendibilitat política (cas del 13D), o de ignorar-los (i fins i tot renegar-ne) quan ha vist que de cara a les properes eleccions havia de d'abastar el màxim de votants possibles (cas del 28F).
En tercer lloc les dades de participació semblen indicar que el mètode de democràcia directa com a forma de resoldre el problema de l'encaix entre Catalunya i Espanya.
Finalment, cal destacar que tot i la baixada de la participació, el nombre de votants, i molt particularment dels que han votat sí, representa una força no solament gens negligible, sinó important. Si contrastem aquest 20% de la població que ha votat per la independència amb el 17% que vota CiU, el 14% que vota PSC o el 7% que vota Esquerra, ja es veu que no és una xifra gens negligible. Menys ho és encara, si tenim en compte que és incomparable l'esforç centralitzat i professional que s'aplica a les eleccions amb la força voluntària que hi ha al capdavant de les consultes. I cal dir que aquests milers de voluntaris, que fan possible el procés, són a la vegada el millor baluard de la democràcia i l'argument més poderós en favor de la capacitat del país de fer grans coses.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada